Sergio Ramos: Guardiolista del mes

Octubre 10, 2010
Sergia Ramas, analfabet, anticatalanista i guardiolista

Sergia Ramas, analfabet, anticatalanista i guardiolista

El passat mes de setembre el guardó al Guardiolista del mes va ser per Ujfalusi. El premi, otorgat a aquella persona del món del futbol que en els seus actes hagi transmés els valors idiològics del guardiolisme (antibarcelonisme, anticatalanisme, culte a la personalitat, passió pel coaching personal, etc), s’hauria de fer públic al final de cada mes, però el col·lectiu Fora Guardiola, amb la seva clarivident lucidesa no te cap mena de dubte que no hi haurà ningú capaç de superar la proguardiolitrófica actitud de Sergia Ramas a la roda de premsa prèvia al partit que la Selecció Enemiga (La Rioja) va disputar contra la selecció de bàsquet de Lituania.

Sergia Ramas, un dels fundadors -juntament amb Sergio Busquets i Sergio García- de l’Asociación Nacional de Promoción Cultural del Analfabetismo, va menysprear la Pàtria Catalana amb la connivència i complicitat de Gerardo Piqueras Bernabeu , quan aquest darrer va contestar una pregunta en català. L’anticatalanisme és un dels valors genuïnament associaciats al guardiolisme i, conseqüentment, el premi ha de ser pel juagor andalús.

Grup Antiguardiolista d’Assalt a Inda

Setembre 23, 2010
Inda, el Jan Palach de l'antiguardiolisme

Inda, el Jan Palach de l'antiguardiolisme

L’Assemblea General del Col•lectiu Fora Guardiola a la vista dels fets esdevinguts posteriorment al pasat 19 de setembre dia en que el FC Barcelona va disputar un partit a Madrid contra el Patético de Madrid, vol manifestar:

– Compartim plenament les paraules del director del diari esportiu Marca en qualificar a Guardiola de feixista.

– Compartim plenament les paraules del director del diari esportiu Marca en afirmar que qualsevol perjudici físic, mental o material que pugui patir la seva persona a partir d’ara és responsabilitat única i exclusivament del sr. José Guardiola Sala.

– Les properes setmanes es concretarà la fundació, ensinistrament i operativització del Grup Antiguardiolista d’Assalt a Inda, el GAAI. L’objectiu únic d’aquest organisme -format per un selecte grup d’antiguardiolistes d’elit- serà la de perpetrar actes violents sobre la persona del sr. Eduardo Inda i produir la màxima devastació al seu entorn personal i professional.

– La conseqüència inexorable de les accions dutes a terme pel GAAI serà la responsabilitat penal subsidiària del sr. José Guardiola que s’afrontarà a dures penes de presó i, el que és més important, a la inhabilitació professional.

-Agraïm el sacrifici del sr Eduardo Inda per la causa antiguardiolista i l’animem a que, fins que arribi el dia de la intervenció final del GAAI, continuï la seva tasca vertebradora del periodisme esportiu marcada pel rigor i l’objectivitat.

Boicot al Banc de Sabadell

Setembre 20, 2010

Guardiola, avui el Banc de Sabadell...demà potser el Condis

Guardiola, avui el Banc de Sabadell...demà potser el Condis


La comissió d’incidència del col·lectiu Fora Guardiola vol fer una crida a tot el Barcelonisme en general i a la ciutadania de Catalunya en particular. Arrel de l’inadmissible campanya apologètica del Guardiolisme duta a terme pel Banc de Sabadell, instem al boicot permanent de tots els productes de l’entitat financera vallesana.

Descrivim els passos que s’han de donar en cas que sigueu clients del Banc de Sabadell

1. En cas que hi tingueu compte corrent: Domicilieu inmediatament el vostre compte a qualsevol altre entitat, per exemple a Bancaja.

2. En cas que tingueu un pla de pensions, pla d’estalvi o similars: Cancel·leu-lo. Es cert que les penalitzacions poden ser elevades, però és el petit preu per conservar la dignitat.

3. En cas que hi tingueu la vostra hipoteca: Deixeu de pagar les lletres. Quan us arribi una reclamació o avís d’embargament declareu que per principis ètics us negueu a pagar a una entitat que utilitza públicament la imatge de Josep Guardiola. La comissió jurídica del col·lectiu està buscant alguna llei estatal o comunitària que empari als antiguardiolistes, com les de defensa a les minories (culturals, ètniques o religioses) o de protecció a espècies animals en perill d’extinció. No us preocupeu, les trobarem, i podreu viure feliçment sense haver de tornar a pagar l’hipoteca.

4.- En tots els casos anteriors (també vàlid per a no clients del Banc de Sabadell): Sol·liciteu un Compte Expansió. I exigiu que us vingui Guardiola a explicar el pla en persona. En cas que no vingui, denuncieu-los a la fiscalia per publicitat enganyosa. Compte però, en cas que es presentés l’entrenador del Barça, vigileu amb la cartera i no hi porteu les criatures. En cas que Guardiola vagi acompanyat de Josep Maria Orobitg avorteu l’operació i fugiu immediatament. El vostre acte de protesta haurà quedat clar, però des del col·lectiu vetllem per la vostra seguretat i no volem tenir baixes a les malmeses files antiguardiolistes.

Que es pensaven aquests del Banc de Sabadell, que us quedaríeu de braços plegats?

Ujfalusi: Guardiolista del mes

Setembre 19, 2010
Guardiola, màxim responsable d'aquesta imatge

Guardiola, màxim responsable d'aquesta imatge

El senyor de la dreta és una persona perillosa. Al de l’esquerra el conexeiu, és el millor jugador del món. Doncs el senyor de la dreta i el senyor José Guardiola han decidit que Messi havia d’estar una temporadeta sense jugar a futbol. Per què Guardiola no va substutir a Messi abans, tenint en compte la duresa del partit? Doncs perquè ell desitjava aquesta imatge.

Per això, per la seva manca d’esportivitat i la seva mostra d’odi cap al barcelonisme,  li otorguem a Ujfalusi el primer premi de la nova secció del Guardiolista del mes.

Sguardiolo

Setembre 9, 2010
Esto es una pissarra

"No miréis la pissarra, mirarme a mi, soy guapo. Si, atractivo. ¡No miréis al marcador!"

El seleccionador de basquetbol de la selecció enemiga, Sergio Scariolo, va ser un preludi del guardiolisme que pot ser considerat part mateixa del corrent per l’ulterior influència i notorietat del filòsof. Atractiu, bon orador i italià -conseqüentment persona de fiar, ja només per la seva nacionalitat- reuneix tots els requisits que en aquesta etapa de decadència social són requerits per ésser considerat bon entrenador de qualsevol esport. I és que la carrera del brescià (si, Brescià, de la ciutat de Brèscia, com aquell equip mediocre i perdedor d’Itàlia) va en paral·lel a la del farsant. Potser és influència de la màfia, les meuques a Villa Certosa i del tarat de Berlusconi. El cas és que Scariolo va acumular títols gràcies única i exclusivament al talent dels seus jugadors, jugadors guanyadors malgrat l’entrenador. Com al Barça. Si, Guardiola ha guanyat títols gràcies a l’espectacular plantilla. Ni tan sols amb les incorporacions de Hleb, Ibra o Adriano ha tingut èxit amb el seu objectiu d’enfonsar la plantilla, de moment. Ara ja sabem el que ens espera als culers, com als afeccionats de La Rioja de l’esport de la cistella: un ridícul espantós a nivell esportiu que tenim cada dia més a prop. Que n’havíem d’esperar amb aquests entrenadors?

Qui no canviaria jugar al Barça per jugar al Brèscia?

Confirmat, Alan Smith al Barça.

Agost 30, 2010

El jugador del Newcastle, de 30 anys, que l’any passat va disputar 32 partits a la segona divisió anglesa, fitxa per les properes tres temporades. Guardiola ha dit que necessitaven “un davanter i un jugador amb experiència, però sobretot volíem un jugador ros per completar la plantilla, ja que aquest perfil des de la marxa de Gudjonsen el teníem vaca-nt”.

Sandro declara estar “content i agraït” i ha recordat a tots aquells que deien que només fitxaria brasilers que “es poden anar a la merda, fills de la gran…”.

Les declaracions de Zubizarreta no confirmen ni desmenteixen el fitxatge d’Alan Smith, però per les seves paraules es podria arribar a deduir que Ibra deixarà el club en breu, i que “la plantilla pot estar o no tancada en funció del que passi els propers mesos”.

Quan es compleixen inexorablement totes les nostres profètiques prediccions

Agost 25, 2010
Mino Raiola, Un tio de confiança, un culé, un genuí antiguardiolista

Mino Raiola, Un tio de confiança, un culé, un genuí antiguardiolista

Havíem mantingut el silenci des de les eleccions 13 de juny. El balanç del procés electoral és resumeix en set ponderades i equilibrades paraules: Sandro Rosell és el nou Joan Gaspart. Com sempre des del col·lectiu volem introduir matisos: gràcies al recolzament logísitc i espiritual de bona part del nostre col·lectiu i del recolzament electoral del col·lectiu en el seu conjunt, Benedito va ser el segon candidat desbancant a altres guardiolaportistes, senyors amb papada o ulleres estranyes. Però desgraciadament no vam aconseguir el nostre objectiu: la victòria electoral.

En qualsevol cas, aquesta entrada no pretenem fer balanç dels resultats a les eleccions sinó mirar la situació actual, com s’han anat complint inexorablement totes les nostres profètiques prediccions. I mirar al futur, un futur desolador. A la continuïtat de Guardiola s’hi han de sumar diverses desgràcies, totes elles previstes i denunciades reiterades vegades pel nostre col·leciu, mostra de la nostra infinita sabiduria i clarividència:

1.- Ha marxat el més gran. Adéu Yaya, adéu Dimitri, sempre tindreu un lloc als nostres cors. Ja ho vam dir que Guardiola volia carregar-se a Yaya Touré, deixant al mediocre SergiO Busquets com a únic jugador en la seva posició.

2.- Vindrà Mascher-ano, jugador del que es comenta que a la temporada 98-99, durant un amistós, va ser capaç de fer tres passades en curt sense perdre la pilota. La seva incorporació està seguint escrupolosament el pla pactat fa més d’un any i que els nostres enviats especials van destapar en exclusiva.

3.- L’auca d’Ibrahimovic. El nostre col·lectiu vam criticar des del primer dia la seva incorporació (com es va deixar clar en aquest gloriós article escrit el dia de la seva presentació).

Ara, per coherència amb la nostra frontal crítica al fitxatge d’Ibra, defensem la seva continuïtat. I volem destacar el descobriment d’un noi heroi per a la causa antiguardiolista: Mino Raiola, que ha afirmat que “Guardiola tiene problemas consigo mismo”. I si ho diu ell, qui pot desconfiar d’un representant de futbolistes? (no Minguella, tu no cal que contestis). Però Raiola no només és representant de futbolista, sinó que és italià. Quina millor carta de presentació per a garantir-te la confiança del barcelonisme que ser italià i representant de futbolistes? Culés del món, escolteu les sensates paraules de Mino Raiola, italià i representant de futbolistes.

4.- El Madriz, imparable. El Madriz, equip entrenat amb un entrenador professional, fa por. Aquest any si, la ratxa del club blanc és imparable i l’allau de títols ja ha començat. No en va han fet ja el seu triplet: trofeu Beckenbauer, trofeu ciutat d’Alacant i el trofeu Santiago Bernabeu.

5.- El Barça per la seva banda ja ha demostrat que pot patir a qualsevol camp d’un equip mediocre de primera divisió, com per exemple amb la contundent derrota davant del Sevilla en el primer partit oficial jugat a la temporada.

Per aquests motius, anunciem que durant aquesta temporada seguirem treballant per fer realitat els somnis de tants milions de barcelonistes: Un Barça sense Guardiola és possible.

Comunicat urgent en relació a la recollida de signatures per a les candidatures a les eleccions del 2010 per a la presidència del FC Barcelona

Juny 2, 2010

Reunida l’assemblea del col·lectiu Fora Guardiola, a Barcelona avui 2 de juny de 2010 i,

Havent vist,

– el nombre de signatures recollides per cada precandidatura a les eleccions del 2010 per a la presidència del FC Barcelona.

– el programa de les 4 candidatures que han passat el tall.

I,

– Atès que l’elevat i antidemocràtic nombre de signatures exigides ha impedit a les candidatures recolzades pel col·lectiu Fora Guardiola, les de Liñan i Estrada, passar el tall.

– Atès que Jaume Llauradó va decidir inexplicablement no presentar-se a aquestes eleccions.

– Atès que les candidatures de Guixà, Plaza i el futur corrupte Salvat tampoc han aconseguit superar el tall.

– Atès que les tres candidatures guardiolaportistes  han estat les que més signatures han aconseguit.

– Atès que Agustí Benedito ha estat expeditiu afirmant que Bernardostain deixaria de ser secretari tècnic – menjador de canapés en cas de que guanyés la seva candidatura.

– Atès el risc de fusió de les tres candidatures continuistes.

Acodem:

– Felicitar a Liñan i Estrada per la precapanya realitzada.

– Recolzar de forma crítica la candidatura d’Agustí Benedito i demanar el seu vot de cara a les properes eleccions a la presidència del FC Barcelona.

– Deixar clar que el nostre recolzament a Benedito no està acompanyat de la militància activa a Unió Democràtica de Catalunya, al Partit Carlí, la Falange Espanyola de las JONS, ni a cap altra partit polític partidari del retorn a l’edat mitjana, tot i que respectem la militància de Benedito a UDC.

– Traslladar a Agustí Benedito la nostra demanda d’incorporació al seu programa el cessament immediat de José Guardiola en totes les seves funcions al càrrec del primer equip del FC Barcelona.

– Traslladar a Agustí Benedito la nostra demanda d’incorporació al seu programa la prohibició expressa de contractar a per a cap càrrec, tècnic, esportiu, directiu o administratiu a cap soci del RCD EspaÑol i, en conseqüència, el traspàs immediat de SergiO Busquets.

– Denunciar públicament l’assetjament envers el nostre col·lectiu de la precandidatura d’Alfons Godall que va culminar amb el tancament del nostre perfil del facebook.

– Anunciar la creació del nostre perfil al twitter:  https://twitter.com/fora_guardiola

– Traslladar aquests acords al conjunt del Barcelonisme.

Francisco “Sex” Fábregas, el traïdor

Mai 28, 2010

Francisco Fábregas és un ex jugador de la pedrera del barça que va trair al seu equip per guanyar més diners a Anglaterra. 7 anys desprès de la seva decisió encertadíssima en el terreny esportiu (7 en els que el barça ha guanyat 4 lligues i 2 Champions, i l’Arsenal…bé, l’Arsenal sol classificar-se entre els 4 primers de la premier), desprès d’haver renovat amb l’Arsenal fins al 2040, d’haver jurat amor etern al club de Londres i d’haver flirtejat amb Florentino, el seu nom s’ha convertit en una de les claus de la campanya electoral, ja que sembla que el seu retorn hagi de ser motiu d’estat. Crida l’atenció tant rebombori per un jugador que com a màxim èxit esportiu destaca per haver estat suplent a la Selección Española que va guanyar l’Eurocopa. I és que jugant amb la selecció enemiga, amb a la que se sentia orgullós de pertànyer, no només ha guanyat el seu únic títol esportiu, sinó que també s’ha fet s’ha guanyat un nom futbolístic creat per la caverna mediàtica: “Sex” Fábregas.

El cervell de la trama traïdora, el pare del Francisco “Sex”, afirma que “el nen ja no pot fer més per marxar”. Doncs tornen a mentir, igual que van mentir quan deien que marxava per aprendre a Anglès. A la Premier League hi ha una cosa que es diu TRANSFER REQUEST, que és una norma no escrita segons la qual quan un club rep la petició PER ESCRIT d’un futbolista, ha de facilitar-li la seva sortida del club. Si el senyor Francisco i el seu pare tenen tantes ganes de que “el nen torni a casa”, és a dir, de tornar al club que va trair, que sol•liciti el TRANSFER REQUST d’una punyatera vegada. Si no ho fa, que es deixi de cuentos chinos a Port Aventura.

Des del col•lectiu Fora Guardiola no ens caracteritzem per no tenir-li ni la més mínima simpatia a l’ex jugador de l’Urawa Red Diamonds, Txikito Bernardostain, però cal recordar la única declaració lúcida que ha fet durant les seves 7 temporades com a secretari tècnic: “Els jugadors que marxen de la pedrera no poden tornar al barça”, afirmació que des de Fora Guardiola fem nostra. Cal recordar que el popia Txiki mentia, ja que es va menjar amb patates la seva frase fitxant a un altre traïdor del club, el ludòpata Gerard Piqué.

Per això, volem llençar-li un clar missatge al número dos de la candidatura de Ferran Soprano: senyor Marc Ingla, de pagar el que calgui per Cesc, res de res. I a la resta de precandidats guardiolaportistes, entereu-vos d’una vegada que l’afició blaugrana està en contra de models basats en fitxatges multimilionaris. Si la pedrera del barça ha estat capaç de crear un extraordinari mig centre cada 5 anys (Milla, Xavi, Iniesta, Arteta… només podríem criticar les deshonroses excepcions de jugadors mediocres com el cocaïnòman Gerard López , o l’ex jugador del Dorados de Sinaloa, José Guardiola), i tenim a joves com el germà bo de Giovanni, el fill de Mazinho o Sergi Roberto, hem de dir clarament: NO PODEM PORTAR DE FORA EL QUE JA TENIM A CASA.

Tornem. I tornem per derrotar al guardiolaportisme.

Mai 20, 2010

La crisi esportiva i institucional del club era tan profunda que per una qüestió d’amor al Barcelonisme ens vam autoimposar llei del silenci. No van ser poques les demandes internes del nostre col·lectiu que van reclamar les nostres veus clarificadores sobre la veritat de tot el que estava passant a can Barça en moments crítics com l’eliminació a la Copa, les constatacions dels fracassos de fitxatges que vam denunciar enèrgicament en el seu moment (Ibraimovitx, Txigrinski, Henry, SergiO Busquets…), l’eliminació a la Champions davant de l’equip d’Eto’o o els ridículs contra aquell club feixista de Cornellà del que és soci José Guardiola. La temporada ha estat un fracàs de dimensions encara difícils de mesurar i la victòria a una competició tant devaluada com la Liga no tapa la resta de fracassos esportius, tot i que ho intentin els mitjans..

Per això considerem que cal donar un cop de timó i hem decidit sortit de l’obra tornar a la primera línia social a la que hem estat instal·lat durant molts mesos a la passada temporada. La fita: 13 de juny, data en que els socis del club hem de revertir aquesta insuportable situació. Especialment davant del panorama més que desolador que ens ofereixen les pre candidatures presentades.

Anem a pams, en primer lloc tenim les candidatures guardiolaportistes, que tenen bàsicament dues coses en comú. La primera, haver estat peces clau en les successives juntes de Laporta i, per tant, pilars que van apuntalar la figura del dictador Laporta. La segona, han mostrar el seu suport incondicional a Guardiola. Si Guardiola diu que s’ha de fitxa a Hleb, fitxaran a Hleb. Si diu que s’ha de fitxar a Txigrinski es fitxarà a Txigrinski. Si diu que s’ha de reglar al millor davanter centre de la història del futbol, com és el cas d’Eto’o, se’l regala. I amb bona cara. Aquestes candidatures guardiolaportistes són les següents:

Sandro Rosell: candidatura laportista per excel·lència, donats els tics personalistes, totalitaris i antibarcelonistes del seu candidat. Ex vicepresident de Laporta, l’amiguet Sandrusko, destaca per dues coses: la seva passió pel Martini i la seva manca de criteri futbolístic. Recordem alguna de les seves campanyes com a president: va voler fotre fora a Rijkaard, va voler fitxar a Luis Fabiano i va fitxar a Edmilson. Tan inútil que ni tan sols ha dit clarament que vol despatxar a Bernardostain si és president. L’enemic total.

Jaume Ferrer: Durant dues setmanes alternativa apartada del “continuisme pel continuisme”, es va enfrontar a Laporta i Joan Olivé. Posteriorment ha passat a ser el continuisme més ranci i gratuït. “Hola amics espies, hola Luz de Gas!”. Compta a la seva candidatura amb hereus de la candidatura de Godall el breu, com el senyor tonto de les americanes, Javier Sala y Martínez o la senyora histriònica amb aspecte de senyor, Mairena Oranich.

Marc Ingla: L’únic candidat de la història de la humanitat a qualsevol càrrec públic o privat que es presenta afirmant: “Ei, que sóc una puta merda de candidat, que seré un president ridícul, però és que Spanair no deixava que es presentés el bo”. Godall el breu, Ferran Soprano i l’avi Vicens completen la seva candidatura laportista.

Hi ha d’altres candidatures igual de pudents a les anteriors però a sobre amb inequívoca voluntat de marginalitat, tot i que no poden ser directament relacionades amb el Laportisme.

Agustí Benedito: Destacat exdirigent d’Unió Democràtica de Catalunya. Ultraconservador i antiquat, vol tornar al FCB a l’època en la que ells es senten més còmodes, a la de Montal. Enemic de poca entitat que per sort ho té difícil per tenir els avals dels socis.

Alexis Plaza: Candidatura de tot de nanos jovenets que volen ser absorbits per alguna candidatura guardiolaportista o bé jugar a fer com que són candidats. Bluf, bluf, però ojito que va amb la filla de l’Stoitxkov, que està bastant bona.

Jaume Guixà: Un senyor de Sant Cugat que fa coses de construcció. Ha aconseguit tenir una repercussió mediàtica als darrers anys absolutament desproporcionada en relació a la seva més absoluta nimietat social i intel·lectual. Un altra que si passa el tall anirà caminant de genolls des de la penya Mil·leni a Montserrat.

Santi Salvat: Candidat de la triple M de “Medina, Major i Minguella” o de “Mentiders, i Mamons de Merda “. Els informadors de foraguardiola desconeixen el seu bagatge personal, però si te alguna cosa a veure amb el Bulldog Minguella, no hi ha marge al dubte que el seu motiu per presentar-se només pot ser un: robar diners del Barça.

A la desolació d’aquest mapa de candidats, se li ha de sumar la incomprensible renúncia de Jaume Llauradó a optar a la presidència blaugrana. Una figura com ell hagués estat la veritable alternativa al laportisme il·lustrat que se’ns presenta amb la seva nova versió guardiolaportisme. Llauradó, professional de solvència contrastada en la gestió, imatge immillorable i un gran bagatge fruit dels seus bons resultats electorals a darreres eleccions, hagués estat la figura que unís al barcelonisme crític i lúcid. Desgraciadament haurem de buscar altres alternatives segurament menys potents però igual d’encoratjadores i plenes d’il·lusió: Francesc Liñán o Ferran Estrada. De moment ens movem a la calculada equidistància entre les dues candidatures genuïnament antilaportistes, però fem una crida enèrgica als socis del Futbol Club Barcelona a signar l’aval les seves pre candiatures: Francesc Liñán i Ferran Estrada sou la nostra esperança.


Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.