Similituds i diferències entre Guardiola i Maradona

Estem tristos per l’arribada de Maradona a la banqueta d’Argentina, perquè Argentina és una selecció que ens agrada: combinació de bon futbol i lluita, esperit i tècnica, cap i cor. Ara bé, el col·lectiu Fora Guardiola es sent obligat a denunciar un cas més d’hipocresia dels mitjans de comunicació, que han criticat de forma unànime l’arribada Diego Armando a la banqueta albiceleste. I és que aquests que tant critiquen a Maradona, no ho fan amb Guardiola, malgrat ser casos d’extrema simulitud:

– Els dos van donar positiu per dopatge quan eren jugadors.

– Els dos van deixar el Barça a l’estacada per a fitxar per un equip italià.

– Els dos tenen una experiència com a entrenador equivalent a 0.

– Els dos ocupen el càrrec com a cortina de fum de les seves respectives situacions: Guardiola, perquè Jan “al loro” Laporta ha vist com un 65 % del socis el volen fora del club. Maradona, perquè desprès de la derrota amb Xile, Grondona necessita una tabla de salvació. Laporta i Grondona, tal para qual.

Ara també s’ha de reconèixer que hi ha algunes diferències:

– Maradona ha estat el millor jugador del món i Guardiola, no.

– Maradona ha guanyat un mundial i Guardiola, no.

– Maradona sempre ha aparegut en els moments difícils i Guardiola, no.

– Maradona sempre ha demostrat ser fidel als colors de l’Argentina i Guardiola mai ho ha fet als colors del barça.

Coherència si us plau, COHERÈNCIA!

Ni Maradona ni Guardiola, fora farsants del món del futbol!

Primeres delcaracions sensates de l’ex jugador del Brescia

Aquest ex jugador del Brescia, equip al que va arribar desprès de trair vilment al Barça deixant-lo sense els ingressos propis del club que t’ha format i donat prestigi, ha fet les seves primeres declaracions sensates des de que dissortadament va ocupar la banqueta del club més important del món, el F.C. Barcelona:

“No llegaremos nunca al nivel del Dream Team”

Te raó. Quan les coses són certes al col·lectiu “Fora Guardiola” les reconeixem. Ara, aquest entrenador amb 8 partits d’experiència a primera divisió anomenat Josep Guardiola, ha dit una veritat com un temple. El barça del Pep mai serà com el Dream Team. Aquell equip tenia un entrenador amb tics de desequilibri mental, però amb experiència, respecte guanyat, dots de lideratge, capacitat de motivació i una trajectòria impol·luta com a ex jugador del barça. Ara tenim un dels pitjors entrenadors de la lliga estatal, i malgrat que la plantilla te nivell per fer que el Barça sigui un equip que marqui època, com el de Kubala, el de Rijkaard o el propi Dream Team, els objectius reals de l’equip són la classificació per la UEFA. Evidentment, Guardiola mai entrenarà a un equip del nivell del Dream Team, perquè ell és un mal entrenador. Català i laportista, però mal entrenador.

Barça si, Guardiola no.

Autogestió, Bojan-gol i desembre.

Feia dies que la redacció de “fora Guardiola” no rebia cap escrit. És per això que s’ha actuat d’ofici per omplir la buidor del bloc.

Bojan-gol

Per fi Guardiola va alinear a Bojan. Ho va fer bàsicament perquè, com tots sabíem, marcaria com a mínim dos gols. Ara tornarà a la suplència i l’ostracisme. És la forma que Guardiola te de torturar psicològicament a un jugador jove i dèbil anímicament. Primer et margino, et deixo jugar un partit de costellada i em demostres ser el segon millor davanter d’Europa (darrera d’Eto’o) i desprès et torno a marginar. Com venim dient, l’objectiu de l’entrenador del Barça és acabar amb la carrera de Bojan Krkic. El motiu és l’enveja que te Guardiola del jove jugador del planter que ha demostrat ser, amb només 18 anys, millor que l’ex mig centre del Roma i del Brescia, i ex positiu en dopatge, Josep Guardiola.

Autogestió

És el millor que ens podia passar. El vestuari ha optat per l’autogestió. Ara les úniques errades de Guardiola podran ser alinear a SergiO Busquets i Victor Vázquez. Però fins i tot alineant al pitjor jugador del futbol professional europeu, l’equip guanya. Guanyen perquè són molt bons, i perquè no foten cas a Guardiola. El 5 a 0 a Basilea i Almeria demostren que els jugadors del Barça són capaços de superar la gravetat de la situació i demostrar el seu bon joc.

Desembre a l’horitzó

Desgraciadament, les seves ànsies de protagonisme de Guardiola i el seu odi cap al Barça són infinits. Molt ens temem que de cara als futurs partits contra Sevilla, Madrid i Villarreal intentarà fer sistemes impossibles. Si es guanya, fruit del favor arbitral, de la sort o de la qualitat incommensurable de Messi, els mitjans del Laportisme Il·lustrat ens diran que Guardiola és un geni. En canvi, si es perd, els mitjans del Laportisme ens diran que ha estat valent. Per desgràcia, estem a 1 punt del líder, les tres futures derrotes contra Villareal, Sevilla i Madrid, ens deixaran a 10 punts.

Crec que estem obligats a clamar més fort que mai:

Guardiola Dimissió!!!

Guardiola fot el camp!!!

Pírrica victòria: Ja som resultadistes

Ja som com el Madrid. Ja som com els equips italians. Ja som com el Chelsea. Ja som com els equips petits. Ja som allò del que sempre renegàvem. Ja som resultadistes. Desprès de la lamentable victòria del Barça en camp del Athletic Club, el missatge dels mitjans de contaminació ha estat gairebé unànime: Aquest és un gran equip perquè guanya jugant malament. Els mateixos que diuen que el joc del Madrid dona fàstic, s’alegren perquè el Barça guanya jugant malament. Els mateixos que van dir que Mourinho no podia entrenar al Barça. Els mateixos que recorden amb nostàlgia el joc de pitet del Dream Team de Cruyff. Ni una sola crítica al joc lamentable de l’equip.

Barcelonisme alienat, desperteu! Guardiola cada vegada està més a prop d’enfonsar definitivament al club. Aquesta flor al cul no durarà infinitament. El mal joc i les decisions estúpides segurament si. El Col·lectiu Fora Guardiola no volem tornar a períodes de foscor i tenebres no tant llunyans en el temps. Prou d’onzes inicials incomprensibles. Prou d’apostes innecessàries. Prou de marginar als bons futbolistes. Prou de Josep Guardiola al front del primer equip.

Els àrbitres mai han estat del Barça

Per més que des de Madrid s’inventin lligams estranys entre personatges foscos i antidemocràtics com Laporta i Villar per justificar les derrotes de l’Equip del Règim o per afegir èpica a les seves pírriques victòries, els àrbitres de la Lliga Espanyola mai han estat del barça. Ara bé, perquè els arbitres estan ajudant al barça en aquests partits de l’inici de la lliga?Per què el penal de l’Espanyol? Per què el penal de l’Atlético de Madrid (que va ser fonamental per la victòria)? Per què aquest tracte de favor?

La teoria de la corrent principal dels membres de Fora Guardiola és que els àrbitres, han desemmascarat al farsant. De tots és sabut que el col·lectiu arbitral es caracteritza pel seu nivell de sapiència en les arts futbolístiques i això ha fet que hagin detectat amb celeritat l’extrema incompetència de Josep Guardiola. Que te que veure això amb els favors arbitrals?El lligam és obvi i evident. Les victòries estan fent córrer pel barcelonisme alienat que aquest equip funciona bé i que Guardiola s’ha guanyat la continuïtat. La manipulació a la que està sotmesa el barcelonisme ha generat fins i tot moments d’eufòria totalment impropis de la gravetat de la situació a can Barça. Ara bé, tota aquest muntatge, rau en els favors arbitrals.

El col·lectiu arbitral està permetent que l’aventura de Guardiola sobrevisqui en aquest primer tram de la temporada com un malalt terminal sobreviu connectat a una màquina. Quan arribi el moment crucial de la temporada,serà el moment on els àrbitres deixaran de fer favors inexplicables a l’equip i passaran a ser jutges imparcials. Serà llavors, quan es destaparan de forma evident les mancances flagrants del Barça de Guardiola, la seva debilitat defensiva, la seva manca d’efectivitat, els problemes de la primera línia de construcció. Serà massa tard per reaccionar, ens trobarem a la primavera, sense marge de maniobra l’equip lluitarà per classificar-se per la UEFA o per la Champions en el millor dels casos.

Guardiola culpable de la mala situació del filial

Guardiola i la seva gran flor al cul van aconseguir l’ascens del filial a Segona Divisió B malgrat l’inici de temporada lamentable. La mala gestió del “noi de Sant Pedor” ara està passant factura a la plantilla que està als llocs més baixos de la classificació. L’explotació física dels jugadors, encara en edat de desenvolupament, sabent Guardiola que era la única opció que tenia per tapar les seves misèries com a tècnic, s’està notant de forma negativa aquesta temporada.

A més, Guardiola està gestionant malament algunes de les incorporacions al primer equip, amb l’objectiu de debilitar més encara el filial:

SergiO Busquets és un jugador d’inutilitat demostrada pel primer equip, però podria ser un bon jugador pel fons de banqueta del filial. El fet que estigui al primer equip intentar simular que és futbolista impedeix que Luis Enrique disposi d’ell.

Pedro, que és un futbolista amb un futur extraordinari, no està disposant de minuts al primer equip. Hauria d’estar demostrant la seva qualitat, desbordament, tècnica i velocitat a una divisió, que si be se li queda petita, li suposa una bona oportunitat formativa, més tenint en compte la seva edat.

Guardiola deu estar desfruitant amb els mals resultats. Això, de cara la massa social alienada, encara dona més valor al seu resultat. El que està clar que l’egoïsme de Guardiola el portarà sempre a alegrar-se de qualsevol cosa que suposi el més mínim reconeixement cap a ell, fins i tot si això és una tragèdia pel barcelonisme. A més tampoc deu portar massa bé que l’entrenador del filial hagi estat un jugador que es va retirar al barça, que va suar sempre la samarreta, que va estimar els colors, que va guanyar títols sent ell un jugador imprescindible, que va marcar gols i que ha demostrat més coses en el món del futbol més enllà d’haver nascut a la Catalunya Central.

Per acabar, un desig, un ordre, una necessitat, una evidència, un prec, una esperança:

SALVEM EL FILIAL

Diversitat d’opinió i teories de la conspiració

Som pocs però dividits. Una de les membres del col·lectiu fora Guardiola ens ha creat un corrent crític. Des d’aquest bloc, com a òrgan de difusió respectem tots els punts de vista i per això reproduïm la seva postura. Segons aquesta membre fundadora, Guardiola no és la imatge més nítida de la inutilitat. Segons ella, Guardiola és un bon barcelonista. La nostra companya, sosté que Guardiola és un agent doble, que va deixar-se estimar per Laporta però en realitat el seu objectiu al primer equip no és guanyar títols, sinó fer caure a Jan “Al loro” Laporta. Així doncs, tenim una línia d’investigació alternativa a la línia principal sostinguda per la majoria de membres de fora Guardiola, que critiquem el que anomenem Guardiolaportisme, és a dir, posar un farsant al servei d’un president antidemocràtic.

El debat està obert: Guardiola ho fa tant malament per fer caure a Laporta o ho fa tant malament perquè no en sap més i perquè és imbècil?

Esperem les vostres respostes.

Guardiola posa en perill la continuïtat del millor fitxatge dels darrers 3 anys

Touré Yayá, el millor fitxatge dels darrers 3 anys pot abandonar el Barça. El motiu és el menyspreu que Guardiola ha demostrat envers ell des del principi de la pretemporada quan va filtrar intencionadament als mitjans esportius que volia a l’ivorià fora del club. Avui el representant del jugador africà a fet declaracions en les que indica que si segueix així la situació, abandonarà el club ja que te ofertes d’equips europeus de primera línia, d’aquells equips que són entrenats per entrenadors normals i no per ex jugadors sobrevalorats. Les causes d’aquesta marginació? Des de el col·lectiu fora Guardiola mantenim la teoria de que Guardiola no pot suportar que hi hagi mig centres millor que ell. Que Guardiola recuperava una pilota cada 10 partits?Touré una cada 10 minuts. Que Guardiola es perdia cada temporada mitja lliga per lesió? Touré juga amb una hernia discal. Que Guardiola no xutava mai? Touré exhibeix quan pot el seu poderós xut des de la frontal.

Touré Yaya titular. Guardiola per tractar les teves frustracions ves al psicòleg, deixa en pau als cracks.

SergiO Busquets

SergiO Busquets és un jugador que no té nivell per al futbol professional. Les seves pèrdues de pilota a 5 metres de la frontal, les seves passades pedrada impossibles de controlar fins i tot per jugadors meravellosos com Iniesta i Xavi, la seva inoperància defensiva malgrat les seva condició física, això són qüestions objectives i objectivables.

El fenomen SergiO és similar al fenomen Guardiola. Al ser català, se li suposa que ha de ser bo. La premsa parla d’ell com si fos Vieira, contaminant a molts barcelonistes sentimentalment permeables a això d’estimar a un noi de la casa. I ho condimenten amb estadístiques manipulades: “40 passades bones i 2 dolentes”, gran estadística. Però el que no indica que de les 40 bones 35 han estat en curt, i només bones perquè els petits del mig del camp si que són bons futbolistes i han controlat correctament les seves castanyes. I el que tampoc indica és que les 2 passades dolentes han generat gols o ocasions clares de gol pels contraris. Que no juguin amb nosaltres, ni amb comentaris ni amb estadístiques manipulades. Busquets és dolent i ho serà sempre. El més greu de tot és que la seva injusta titularitat ha apartat del camp a un dels jugadors més estimats pels membres de Fora Guardiola des de que en un Gamper contra l’Inter demostrés tècnica i físic a parts iguals: Touré Yayà.

SergiO Busquets, ets fill de Guardiola (futbolísticament, ja que biològicament ets fill d’un personatge encara més fosc) i acceptem que això fa que encara et mirem amb més mals ulls. Una cosa no treu l’altre, nosaltres som intransigents, és ben cert. Però SergiO tu ets dolent, molt dolent.

Les derrotes ens fan forts

Com moltes de les grans causes de la humanitat, fem una decidida pasa endavant desprès d’una batalla perduda que ens ha deixat més convençuts que mai de la necessitat d’iniciar la nostra gesta. La victòria (tant abultada com fal·laç) contra el Atlético de Madrid ha fet que molts dels nostres, els que havien entrat al camí de la llum, caiguessin, desertessin i es passessin a l’altra bàndol, al bàndol fosc, al bàndol del ignorants, dels acomodats, dels senyors del puro i dels La Vanguardistes. Aquestes baixes, lluny de apartar-nos dels nostres objectius, ens ha fet més forts i més purs, els que quedem tenim principis inalienables: som els autèntics detractors del Guardiolaportisme.

Els mass mierda, premsa escrita, TV3 i de més manipuladors, parlen de victòria aplastant. Però, quina és la veritable història del Barça-Atlético de Madrid?

El partit s’inicia amb un gol de Márquez de cap. Errada garrafal del conjunt matalasser. Siguem realistes, en quants partits més ens faran un regal com aquest al primer minut?

Segon gol, un penal. EL més normal és que l’arbitre no s’hagués atrevit a xiular-lo en aquell minut.

Tercer Gol, segurament una ielgalitat. Un dels membres de Fora Guardiola assegura que el Maiol, soci veterà i company de seient al Camp Nou, va cridar “Però que fas burro!” quan Messi va xutar, creient que li treurien targeta a l’astre argentí.

Aquí el partit ja està trencat. El barça ha marcat tres gols de xorra i això condicionarà la resta de l’encontre.

Gol de l’Atlético i llums d’alarma. Segona pilota  que perd a la frontal la castanya Busquets i gol de Maxi. El fenómen SergiO va de la ma del fenòmen Guardiola. En parlarem més endavant. Si el partit hagués sigut un partit normal, el barça, per culpa de l’errada garrafal de SergiO hagués començat perdent.

Quart gol, obra mestre dels que en saben. Xavi i Eto’o, els dos més grans.

Cinqué gol, marca el bacallà. Va ser el pitjor sobre el camp i va marcar injustament. Després d’una pilota al pal del projecte de crack Inista, Gudjohnsen marca sense saber exactament com. Segona llum d’alarma. Si jugadors tant dolents com l’islandés ja porten dos gols, vol dir que alguna cosa va malament.

Sisé gol, Bojan Bojan Bojan. Bojan titular. Guardiola, que et faci ràbia que hi hagi un canterà molt millor futbolista amb 18 anyets del que tu mai vas arribar a ser no és excusa perquè li facis a aquest futbolista el que li estàs fent. Per cert, el jugador trist, Henry, tampoc defineix malament.

En tot cas volem reiterar que per més que el resultat faci goig, Guardiola alineant a Busquets va posar en greu perill la victòria blaugrana. A veure com ho diem per a que no sigui complicat d’entrendre: Touré Yaya amb una hernia és 60 mil cops millor que el garrulet de Badia. Touré titular.