Les derrotes ens fan forts

Com moltes de les grans causes de la humanitat, fem una decidida pasa endavant desprès d’una batalla perduda que ens ha deixat més convençuts que mai de la necessitat d’iniciar la nostra gesta. La victòria (tant abultada com fal·laç) contra el Atlético de Madrid ha fet que molts dels nostres, els que havien entrat al camí de la llum, caiguessin, desertessin i es passessin a l’altra bàndol, al bàndol fosc, al bàndol del ignorants, dels acomodats, dels senyors del puro i dels La Vanguardistes. Aquestes baixes, lluny de apartar-nos dels nostres objectius, ens ha fet més forts i més purs, els que quedem tenim principis inalienables: som els autèntics detractors del Guardiolaportisme.

Els mass mierda, premsa escrita, TV3 i de més manipuladors, parlen de victòria aplastant. Però, quina és la veritable història del Barça-Atlético de Madrid?

El partit s’inicia amb un gol de Márquez de cap. Errada garrafal del conjunt matalasser. Siguem realistes, en quants partits més ens faran un regal com aquest al primer minut?

Segon gol, un penal. EL més normal és que l’arbitre no s’hagués atrevit a xiular-lo en aquell minut.

Tercer Gol, segurament una ielgalitat. Un dels membres de Fora Guardiola assegura que el Maiol, soci veterà i company de seient al Camp Nou, va cridar “Però que fas burro!” quan Messi va xutar, creient que li treurien targeta a l’astre argentí.

Aquí el partit ja està trencat. El barça ha marcat tres gols de xorra i això condicionarà la resta de l’encontre.

Gol de l’Atlético i llums d’alarma. Segona pilota  que perd a la frontal la castanya Busquets i gol de Maxi. El fenómen SergiO va de la ma del fenòmen Guardiola. En parlarem més endavant. Si el partit hagués sigut un partit normal, el barça, per culpa de l’errada garrafal de SergiO hagués començat perdent.

Quart gol, obra mestre dels que en saben. Xavi i Eto’o, els dos més grans.

Cinqué gol, marca el bacallà. Va ser el pitjor sobre el camp i va marcar injustament. Després d’una pilota al pal del projecte de crack Inista, Gudjohnsen marca sense saber exactament com. Segona llum d’alarma. Si jugadors tant dolents com l’islandés ja porten dos gols, vol dir que alguna cosa va malament.

Sisé gol, Bojan Bojan Bojan. Bojan titular. Guardiola, que et faci ràbia que hi hagi un canterà molt millor futbolista amb 18 anyets del que tu mai vas arribar a ser no és excusa perquè li facis a aquest futbolista el que li estàs fent. Per cert, el jugador trist, Henry, tampoc defineix malament.

En tot cas volem reiterar que per més que el resultat faci goig, Guardiola alineant a Busquets va posar en greu perill la victòria blaugrana. A veure com ho diem per a que no sigui complicat d’entrendre: Touré Yaya amb una hernia és 60 mil cops millor que el garrulet de Badia. Touré titular.

Etiquetes:

Una resposta to “Les derrotes ens fan forts”

  1. Quan es compleixen inexorablement totes les nostres profètiques prediccions « Guardiola Fot el camp Says:

    […] Ha marxat el més gran. Adéu Yaya, adéu Dimitri, sempre tindreu un lloc als nostres cors. Ja ho vam dir que Guardiola volia carregar-se a Yaya Touré, deixant al mediocre SergiO Busquets com a únic […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


A %d bloguers els agrada això: