El col·lectiu fora Guardiola, que uneix als assenyats i irreductibles detractors del nou i malaurat entrenador del Barça, Josep Guardiola, vol felicitar-vos les festes i l’entrada d’any amb una postal que representa el que ens ha motivat a iniciar aquesta campanya.
La nostra postal de Nadal és una imatge de Guardiola lluint els únics colors que ha demostrat estimar.
Feliç 2009!
amb aquesta si que suava la samarreta
Paolo, un gran fubtolista, no com Giuseppe.
Gràcies a les errades de dos grans barcelonistes de noms ilustres que juguen al Villareal hem superat el darrer partit del Torumalet. Rossi (com el “Bambino”, aquell si que era bon futbolista i no aquest paquet) i Franco (aquest cognom per desgràcia el coneixem tots) no van saber aprofitar les greus errades defensives del Barça i ens van servir el partit en safata. Aquesta vegada la flor al cul de Guardiola va ser doble. Primer, com comentàvem, perquè errades greus en defensa van ser irrellevants per la inoperància ofensiva dels davanters grocs. I en segon lloc, la incapacitat de trabar jugades d’atac realment perilloses es va solucionar amb dos rematades de xamba: una amb la punta d’un pel de Keita, l’altre amb la punta de la ungla del peu d’Henry.
El més important del partit va ser que s’evidencia la teoria que ja va avançar el col·lectiu “Fora Guardiola”. Ara que Guardiola ha guanyat crèdit infinit, els àrbitres ens han deixat de recolzar i de regalar partits com fins fa poques setmanes. Ara, al contrari, s’inventen expulsions com la de Piqué (un altre traidor a la causa barcelonista al que ara tots hem de idolatrar). Preparem-nos. A partir d’ara els arbitratges tendenciosos proliferaran en els partits del Barça, fins que els arbitres (col·lectiu que com tothom sap és majoritàriament madridista) aconsegueixen arrebatar el liderat al Barça. Liderat recorde-m’ho, que ells mateixos ens han donat.
En altra ordre de coses, i emocionats per l’esperit d’aquestes dates, hem de recordar que molt al nostre pesar, Guardiola, fill del Laportisme Il·lustrat, es menjarà els torrons. Des d’aquí li desitgem sincerament unes bones festes i una bona entrada d’any. Tampoc, no estaria de més, que s’ennuegui amb tants torrons, amb tanta arrogància i tanta falsedat com a barcelonista.
Com diria Jaume Creixell: Bon Nadal a tothom!
La gairebé derrota contra el Madrid ens reafirma al col·lectiu de detractors del farsant. Guardiola segueix demostrant la seva inutilitat com a entrenador pel club del nostre cor. La incomprensible titularitat de Gudjohnsen, deixant a la banqueta a Hleb i Keita, jugadors que han demostrat més qualitat i nivell que l’islandès, que va fer un partit lent, sense precisió i sense sacrifici. El canvi, fent entrar a SergiO Busqutes, que per més que molts mitjans dels mass mierda el comparin amb Maradona per haber estat empés dins de l’àrea per l’exfutbolista Salgado, va fer un partit a la seva alçada habitual: lamentable i fastigós. La disposició tàctica defensiva deixant espais darrera que únicament no van ser aprofitats per l’extrema inoperància de dos grans catalans i culers com són Palanca i Drenthe.
Si, Messi i Eto’o són molt bons. La defensa del Madrid amb els seus dos quasi autogols és molt dolenta. Però no ens enganyem, mentre l’entrenador sigui Guardiola, aquesta excelsa plantilla pot seguir estant en perill de quedar fora dels quatre primer llocs de la lliga. Toquem fusta perquè Messi no es lesioni i perquè SergiO Busquets segueixi estant a la posició que millor s’adapta al seu joc: la banqueta.
Guardiola, el dopat
Primer, Guardiola va posar en perill greument la classificació del barça per a la següent ronda de la Lliga de Campions amb un 11 inicial incomprensible al partit jugat a Ucraïna contra el Shaktar. Només es va salvar el partit per un àrbitre dolent, una jugada poc esportiva i inteligentíssima de l’enorme Bojan, per la màgia de Messi que en 20 minuts va fer més futbol del que han fet alguns jugadors en temporades (véase Guardiola) i per un porter rival digne de la selecció nacional paralímpica del seu país. Desprès de fer el ridícul davant de tota Europa perdent contra el pitjor equip d’aquesta Champion’s al camp Nou. Finalment, ahir nou ridícul majúscul, 3 ridículs de 6 partits de Champions. Ens sembla bé que reservi a gent de cara al derbi. En aquest cas, la crítica és un dispositiu tàctic horrorós i un excés de jugadors de la pedrera, amb molt poca experiència. Des del bloc col·lectiu fora Guardiola sempre hem defensat que juguin els de casa, però pel seu bé, cal que entrin progressivament i no tots alhora. Sempre hem defensat que juguin, excepte en el cas de SergiO Busquets, que va tornar a fer un partit lamentable i impropi, ja no d’un jugador que duu la samarreta del Barça, ja que és evident que no te la qualitat per fer-ho, sinó impropi fins i tot d’un futbolista de segona divisió. SergiO va ser un dels màxims responsables dels que hi havia dins del camp de la lamentable imatge de l’equip. Guardiola va ser-ho dels que estaven fora. Per això, Guardiola, ja n’hi ha prou. La Lliga de Campions és una competició que ens il·lusiona i no entenem els teus esforços per llençar-la per la borda.
Visca el Barça i canya al Madrid!
Gràcies Messi per il·luminar un camp de futbol. Gràcies Messi, per marcar dos golasos. Gràcies Messi per minimitzar fins i tot la incompetència dels màxims responsables esportius i institucionals del club. Força Barça. Força Messi. 0-3 i cap a casa.
Amb Messi en aquest estat de gràcia i amb SergiO Busquets fora del camp, ni tans sols l’entrenador, l’ex jugador de l’Al-Alhy i ex internacional amb la selecció de l’Estat Espanyol, Josep Guardiola, serà capaç de destruir aquest moment màgic i triomfal d’aquest barça que ens enamora.
Guardiola Fot el camp 