Patiment Culé. Estupidesa Guardiolana

La gairebé derrota contra el Madrid ens reafirma al col·lectiu de detractors del farsant. Guardiola segueix demostrant la seva inutilitat com a entrenador pel club del nostre cor. La incomprensible titularitat de Gudjohnsen, deixant a la banqueta a Hleb i Keita, jugadors que han demostrat més qualitat i nivell que l’islandès, que va fer un partit lent, sense precisió i sense sacrifici. El canvi, fent entrar a SergiO Busqutes, que per més que molts mitjans dels mass mierda el comparin amb Maradona per haber estat empés dins de l’àrea per l’exfutbolista Salgado, va fer un partit a la seva alçada habitual: lamentable i fastigós. La disposició tàctica defensiva deixant espais darrera que únicament no van ser aprofitats per l’extrema inoperància de dos grans catalans i culers com són Palanca i Drenthe.

Si, Messi i Eto’o són molt bons. La defensa del Madrid amb els seus dos quasi autogols és molt dolenta. Però no ens enganyem, mentre l’entrenador sigui Guardiola, aquesta excelsa plantilla pot seguir estant en perill de quedar fora dels quatre primer llocs de la lliga. Toquem fusta perquè Messi no es lesioni i perquè SergiO Busquets segueixi estant a la posició que millor s’adapta al seu joc: la banqueta.