setmana tràgica

Tot està seguint el guió previst. Primer el Lió dona una lliçó de futbol i deixa en ridícul al barça. Previsible, ja que la trajectòria de Guardiola a la Champions és una autèntica vergonya: dels 9 partits jugats, 2 derrotes, 2 empats i únicament 5 victòries. Si el Lió fa el mateix resultat a l’estadi que el Basilea i el Shaktar, ens podem donar per eliminats, així de trist i cert. Es veu que hi ha un jugador brasiler que els serveis tècnics del barça van descobrir al partit a Gerland i que no llença pas malament les faltes i va aconseguir marcar per sorpresa de tots. Tant difícil era practicar la defensa dels llançaments de falta? Perquè no hi havia jugador al segon pal?Per cert SergiO Busquets segueix creixent com a futbolista. No, no ha aprés encara a passar la pilota, ni a posicionar-se al mig del camp, ni tans sols ha parés a parlar. Però ha après dels jugadors del club del que és soci, el RCD “puta barsa” EspaÑÑol, a tirar-se al terra com si el matessin sense ni tan sols haver rebut falta, imitant les grans dots interpretatives dels jugadors de l’equip de la caspa.

Però el més rellevant d’aquesta setmana no és nefast resultat a vuitens de la Champions que deixa al Barça a les portes de l’eliminació. El més alarmant és que s’evidencia una nova de les seves llacunes com a pseudoentrenador: Guardiola, l’exjugador del Dorados, no sap gestionar la psicologia d’un vestuari. No sap fer que els jugadors aguantin la pressió. No sap fer que els jugadors sàpiguen llegir les etapes d’un partit i que fer en cada moment. No sap fer que els jugadors creguin en les remontades. No sap fer que els jugadors tinguin la capacitat de sacrifici fins al darrer minut, cosa que ha permès a Agüero fer el 4-3 i al Mandril a posar-se a 4 punts. I tampoc sap com gestionar la psicologia a la porteria. I és que el problema de Valdés és un problema psicològic. Valdés cada temporada ha tingut el seu moment mans de mantega (Liverpool, yeah, yeah, yeah, que diria Jan “Al loro” Laporta), però aquest mes de febrer està sent de nivell de porter semiprofesional, cosa que mai havia passat amb el porter de l’Ospitalé. Guardiola no sap gestionar la psicologia a la posició del camp on és més important: la porteria.

Comentari a part mereix el sistema defensiu de Guardiola. La confiança que Guardiola va depositar equivocadament al futbolista Mexicano-madrileny Rafa Márquez va ser un dels grans errors de de planificació d’aquesta temporada i ara se’n paguen les conseqüències. Evidentment amb el Piqué “el traidor” les coses van a pitjor i no en parlem del Cáceres “el otro”. Tenim 5 centrals en nòmina i només 1, el gran Carles Puyol, te nivell Barça. L’explicació més plausible és que Guardiola odii profundament a tots els jugadors que juguen de central donat que solen ser jugadors físics i ell, que sempre va ser la lentitud i la debilitat personificada pateix una combinació d’enveja i menyspreu cap tots els jugadors d’aquesta posició. Però Márquez, li agrada a Guardiola, i es que se sent identificat en un jugador despreocupat pel futbol, fora de físic i que mai a estimat al barça.

Guardiola, estàs jugant amb els sentiments de milions de persones. Guardiola, fot el camp.

P.D. PROU defensa en zona.