Ibrahimovic assassina el model barça

El model Barça consistia en fitxar a excel·lents jugadors d’equip de segona línia Europea que evidenciaven nivell com per esdevenir cracks mundials: Larsson, Eto’o, Van Bommel, Zubizarreta, Demetrio Lozano, Ronaldinho, Cruyff, David Andersen, Philip Cocu o Deco són alguns exemples d’aquesta filosofia. Aquests jugadors, venien al club amb ganes de jugar a un Gran, amb pocs títols al seu palmarès i a preus més baixos dels de les grans estrelles mediàtiques de cada moment. Les diverses aberracions esportives protagonitzades pel dictador Laporta i Bernardostain afortunadament no havien atacat els ciments d’aquest model. Fins ahir. L’arribada d’Ibrahimovic és el contrari del que havia de fer el club. Hem fitxat una estrelleta que ja ho ha fet tot al món del futbol i ve a retirar-se a can barça. I l’afició ho ha vist clar des del primer moment i desenes de milers d’aficionats van assistir a l’Estadi per boicotejar la presentació, mostrant el seu desacord amb la nova incorporació. Fins i tot alguns d’ells, en un gest reivindicatiu que el Col·lectiu Fora Guardiola no pot fer més que lloar, van intentar saltar al camp per expulsar per la força al jugador suec i deixar-li clar que n’opina d’ell la seva nova afició. I el pitjor està per venir ja que els noms que s’apunten com a futuribles com Txikigrinsky o Mascher-ano responen a un alt perfil mediàtic i preus galàctics.

Milers de culers mostren el seu rebuig pel fitxatge d'Ibrahimovic

Crònica d’una mort anunciada: El Barça perd la Wembley Cup.

Un gol de Chris Killen i un de Georgios Samaras han donat al Celtic la victòria de la Wembley Cup, primera derrota del conjunt blaugrana a la seva primera competició després del triplet. Molts voldran relativitzar la desfeta, però que no nos embauquen, aquest partit és l’equivalent del 3 a 0 que el Sevilla va endossar al Barça en la final de la Supercopa d’Europa disputada a Mònaco a l’agost del 2007 que va suposar el final de l’era de triomfs de Rijkaard. Un dels escenaris més recordats per a l’afició del Barça com és Wembley s’ha convertit en la tomba de l’equip de Guardiola. L’agònic empat contra el Tottenham i la justa i poc convincent victòria contra el Al-Alhy (aquest és l’Al-Alhy egipci, el bo, no confondre amb l’Al-Alhy de Qatar on va jugar amb més pena que glòria algun ex jugador del Barça) han destronat al Barça al capdavant del futbol Europeu. A l’epitafi de l’equip hi resarà “L’equip ha mort per autocomplaença quan tots pensàvem que moriria de sobredosi”.

Mascherano, no, no, no!

Mascherano ano ano ano

Guardiola ha aconseguit expulsar del club al màxim artífex dels èxits més recents del Barça, Samuel Eto’o. Però sense dubtes, Guardiola no aturarà els seus plans per destruir la institució barcelonista i ja te ideat el segon pas de la seva mil·limètrica estratègia. Aquests nou episodi és el fitxatge de Mascherano. Els corresponsals del col·lectiu Fora Guardiola desplegats a Marlow han trobat escrit en un tovalló una nota firmada per Pep Guardiola dirigida a Bernardostain respecte la contractació del mediocre mig campista:

Pas 1. Fitxa a Mascherano per 55 milions d’euros.

Pas 2. Mascherano juga com a titular. Touré Yayà és suplent.

Pas 3. Al desembre pactem amb Santi Polla una entrevista en exclusiva a Dimitri Seluk per a la portada de Mundo Laportivo en la que es caga amb el barça i així queda com el dolent de la película.

Pas 4. Titllem a Touré d’irresponsable i de tenir poca estima pel club per anar a jugar la Copa d’Àfrica. Mascherano es consolida com a titular.

Pas 5. Al juny obrim negociacions amb el Depor per fitxar a “(nom inintel·ligible al trobar-se escrit sobre una taca de cocaïna)” a canvi de Touré Yayà, la cessió de Bojan Krkic i 35 milions d’euros en efectiu.

Touré sí, Mascherano no!

Guardiola dimissió.

Eto’o per Ibrahimovic. Adéu Campió.

Ja està. This is the end, que cantava Jim Morrison. El millor davanter de la història del Barça marxa del club. Ho farà per la porta del darrera, com tots els grans jugadors d’aquest, el nostre club. Arribarà un grandiós, Ibrahimovic, jugador que destaca tant pels seus increibles gols contra el Peruggia, Chievo Verona i Livorno com pels seus partits foscos contra els grans equips com la Juve, el Milan o els de Champions.

El Col·lectiu Fora Guardiola proposa aturar l’intercanvi que ja sembla definitiu per a que el Barça faci una nova oferta de 45 milions d’euros més Txiki, Santi Nolla, Laporta, Hleb i Guardiola a canvi de Mourinho. Així s’aconseguiria que el millor jugador del món (Eto’o) seguís al club, tindriem per fi un gran entrenador i es depurarien diversos dels càncers del Barça.

Adéu, Eto’o, el col·lectiu Fora Guardiola sempre caminarà amb tú. Sabem qui és el culpable d’aquesta situació: Josep Guardiola, antibarcelonista i enemic del futbol.

55 dies desprès torna la farsa a la sala de premsa del Camp Nou

Guardiola ets un pallasso

Ha tornat. “Lo noi de Santpedor”, l’antibarcelonista per antonomàsia, la mediocritat feta mig centre, ha tornat a oferir una roda de premsa. Els propers dies els opinadors esportius aplaudiran l’aparició igual que aplaudeixen i gemeguen les foques del circ mentre fan equilibris amb una gran pilota sobre el seu nas. Consternat per aquest exercici de cinisme, el Col·lectiu Fora Guardiola vol denunciar el veritable contingut de la roda de premsa. Guardiola ha insultat a Eto’o i li ha dedicat elogis enverinats propis d’una persona de la seva extrema falsedat. Ha insultat a Txiquito Bernardostain per la plantilla que està configurant i ha titllant la seva feina d’impresentable, cosa que no és necessàriament mentida. Però el moment àlgid de la roda de premsa ha arribat quan un periodista becari de Mundo Laportivo ha preguntat a Guardiola  sobre perquè considerava que aquest any el Tour de França no havia donat encara cap positiu per dopatge, pregunta a la que Guardiola ha respost: “Certament, la considero una pregunta adequada donada la meva experiència i vast coneixement sobre les substàncies estupefaents. Al llarg de les meves vacances he pogut comprovar com escassegen les substàncies dopants que altra hora foren fàcilment aconseguibles. Sense dubtes ha baixat el consum quotidià d’EPO, cocaïna o la meva estimada nandrolona, que tot esportista fèiem servir per arribar a Itaca. Hores baixes pel món de l’esport.”

Chichi vs Txiki

Escueta reflexió:

Chichi Creus és un extraordinari director esportiu. Fitxa i renova pertinenment i es capaç d’il·lusionar a jugadors amb un caché aparentment per sobre del Barça per a que vinguin al nostre club.

Txiki, (so-called Txikito, Txiki Bernardostain o “El japonès”) és un secretari tècnic poc treballador, poc il·lusionant i sense criteri. Entusiasmat pels canapés de les llotges dels estadis de primera divisió, es dedica a viatjar amb l’equip enlloc d’estar cada setmana veient en directe partits de la segona divisió danesa o els amistosos de la  sub-21 de Burkina Faso. Estic d’acord en que nosaltres no hem de fitxar ex pilotes d’Or sinó futurs pilotes d’Or, però ell és Incapaç d’il·lusionar a cap projecte de crack mundial, casos com el de Benzema són inadmissibles.

Villa Villa que te pilla

Bernardostain: "Mira, el Mundo Laportivo diu que el Barça fitxarà a Keirrison i jo sense enterar-me! Aquest tal Henrique... qui és?"

El col·lectiu Fora Guardiola és clar i concís respecte la qüestió del davanter centre per a la propera temporada: Eto’o s’ha de quedar i han de marxar tots els que no el volen al club, tots. Però més enllà d’això, ens sentim enganyats per la carpeta Villa. La nostra valoració futbolística és que el jugador està sobrevalorat i que no s’adaptarà al joc amb menys espais que tindrà al barça.

Però més enllà de la valoració estrictament esportiva de la qüestió del futur davanter centre ens preocupa com Txiki Bernardostain, “el japonès”, ho ha gestionat. De fet podríem dir que ens preocupa la presència mateixa de Txiki Bernardostain al Club, així, a seques. Creiem que el col·lectiu Fora Guardiola durant aquests mesos d’activitat pública ha estat profundament injust amb l’exjugador del Depor: és molt injust no haver-li dedicat ni un sol post abans d’avui per denunciar la seva greu incompetència en el desenvolupament de la presumpta tasca de Secretari Tècnic.

Però la conclusió de tot plegat és que per més que Mundo Laportivo segueixi dient que Villa fitxarà pel Barça nosaltres no ho tenim tant clar i veiem que ens pillarem els dits. I si el preu ha de ser per sobre dels 40 milions d’euros (preu desmesurat, irreal i fora del mercat per un jugador de 28 tacos) algú hauria de demanar perdó al barcelonisme i marxar a casa de genolls i fuetejant-se l’esquena des de Les Corts fins a Olaberría.

Gaspart i Laporta: els colpistes

Gaspart, l'amic invisible del laportisme

Laporta va guanyar les eleccions del 2003 presentant-se com la revolució, però poc a poc s’ha anat evidenciant que en realitat Laporta encapçalava una candidatura continuista. Durant tots aquest anys, Cruyff no era l’únic amic invisible, un altre Joan era responsable de moure molts dels fils de l’entitat: Joan Gaspart. Per imatge, Laporta sempre ho ha intentat amagar, però ara ja ha estat inevitable que es fes pública la relació de dependència entre Gaspart i Laporta, donat que l’empresari hoteler ha fet públic el seu recolzament a un futur cop d’estat a can barça en el que Laporta continués com a líder. El Mundo Laportivo ho ha qualificat de “la última idea de l’amic Joan”. Podrian haver-ho titular: “Els dos Joans són molt amics i ara ho comencem a reconèixer”.