Quan es compleixen inexorablement totes les nostres profètiques prediccions

Mino Raiola, Un tio de confiança, un culé, un genuí antiguardiolista

Havíem mantingut el silenci des de les eleccions 13 de juny. El balanç del procés electoral és resumeix en set ponderades i equilibrades paraules: Sandro Rosell és el nou Joan Gaspart. Com sempre des del col·lectiu volem introduir matisos: gràcies al recolzament logísitc i espiritual de bona part del nostre col·lectiu i del recolzament electoral del col·lectiu en el seu conjunt, Benedito va ser el segon candidat desbancant a altres guardiolaportistes, senyors amb papada o ulleres estranyes. Però desgraciadament no vam aconseguir el nostre objectiu: la victòria electoral.

En qualsevol cas, aquesta entrada no pretenem fer balanç dels resultats a les eleccions sinó mirar la situació actual, com s’han anat complint inexorablement totes les nostres profètiques prediccions. I mirar al futur, un futur desolador. A la continuïtat de Guardiola s’hi han de sumar diverses desgràcies, totes elles previstes i denunciades reiterades vegades pel nostre col·leciu, mostra de la nostra infinita sabiduria i clarividència:

1.- Ha marxat el més gran. Adéu Yaya, adéu Dimitri, sempre tindreu un lloc als nostres cors. Ja ho vam dir que Guardiola volia carregar-se a Yaya Touré, deixant al mediocre SergiO Busquets com a únic jugador en la seva posició.

2.- Vindrà Mascher-ano, jugador del que es comenta que a la temporada 98-99, durant un amistós, va ser capaç de fer tres passades en curt sense perdre la pilota. La seva incorporació està seguint escrupolosament el pla pactat fa més d’un any i que els nostres enviats especials van destapar en exclusiva.

3.- L’auca d’Ibrahimovic. El nostre col·lectiu vam criticar des del primer dia la seva incorporació (com es va deixar clar en aquest gloriós article escrit el dia de la seva presentació).

Ara, per coherència amb la nostra frontal crítica al fitxatge d’Ibra, defensem la seva continuïtat. I volem destacar el descobriment d’un noi heroi per a la causa antiguardiolista: Mino Raiola, que ha afirmat que “Guardiola tiene problemas consigo mismo”. I si ho diu ell, qui pot desconfiar d’un representant de futbolistes? (no Minguella, tu no cal que contestis). Però Raiola no només és representant de futbolista, sinó que és italià. Quina millor carta de presentació per a garantir-te la confiança del barcelonisme que ser italià i representant de futbolistes? Culés del món, escolteu les sensates paraules de Mino Raiola, italià i representant de futbolistes.

4.- El Madriz, imparable. El Madriz, equip entrenat amb un entrenador professional, fa por. Aquest any si, la ratxa del club blanc és imparable i l’allau de títols ja ha començat. No en va han fet ja el seu triplet: trofeu Beckenbauer, trofeu ciutat d’Alacant i el trofeu Santiago Bernabeu.

5.- El Barça per la seva banda ja ha demostrat que pot patir a qualsevol camp d’un equip mediocre de primera divisió, com per exemple amb la contundent derrota davant del Sevilla en el primer partit oficial jugat a la temporada.

Per aquests motius, anunciem que durant aquesta temporada seguirem treballant per fer realitat els somnis de tants milions de barcelonistes: Un Barça sense Guardiola és possible.

Etiquetes: barcelona, Guardiola, un altre barça és possible