Els torrons de Guardiola

Paolo, un gran fubtolista, no com Giuseppe.

Gràcies a les errades de dos grans barcelonistes de noms ilustres que juguen al Villareal hem superat el darrer partit del Torumalet. Rossi (com el “Bambino”, aquell si que era bon futbolista i no aquest paquet) i Franco (aquest cognom per desgràcia el coneixem tots) no van saber aprofitar les greus errades defensives del Barça i ens van servir el partit en safata. Aquesta vegada la flor al cul de Guardiola va ser doble. Primer, com comentàvem, perquè errades greus en defensa van ser irrellevants per la inoperància ofensiva dels davanters grocs. I en segon lloc, la incapacitat de trabar jugades d’atac realment perilloses es va solucionar amb dos rematades de xamba: una amb la punta d’un pel de Keita, l’altre amb la punta de la ungla del peu d’Henry.

El més important del partit va ser que s’evidencia la teoria que ja va avançar el col·lectiu “Fora Guardiola”. Ara que Guardiola ha guanyat crèdit infinit, els àrbitres ens han deixat de recolzar i de regalar partits com fins fa poques setmanes. Ara, al contrari, s’inventen expulsions com la de Piqué (un altre traidor a la causa barcelonista al que ara tots hem de idolatrar). Preparem-nos. A partir d’ara els arbitratges tendenciosos proliferaran en els partits del Barça, fins que els arbitres (col·lectiu que com tothom sap és majoritàriament madridista) aconsegueixen arrebatar el liderat al Barça. Liderat recorde-m’ho, que ells mateixos ens han donat.

En altra ordre de coses, i emocionats per l’esperit d’aquestes dates, hem de recordar que molt al nostre pesar, Guardiola, fill del Laportisme Il·lustrat, es menjarà els torrons. Des d’aquí li desitgem sincerament unes bones festes i una bona entrada d’any. Tampoc, no estaria de més, que s’ennuegui amb tants torrons, amb tanta arrogància i tanta falsedat com a barcelonista.

Com diria Jaume Creixell: Bon Nadal a tothom!